A l’Estat espanyol hi ha encara 6.000 fosses comunes de la Guerra Civil, una gran part de les quals pendents d’exhumar-se, amb prop de 150.000 persones enterrades. Precisament en aquest context s’emmarca ‘Partida’, el projecte de l’escenògrafa mallorquina Helena Mateos-Serna, que ha estat desenvolupant durant la seva estada a la residència Faberllull d’Olot i que va mostrar-se fa uns dies a Can Trincheria.

‘Partida’ és un joc de taula, similar a un joc de rol, que s’enfoca en la recerca de la identitat de les dones afusellades en mans de feixistes durant la Guerra Civil a Mallorca, que combina instal·lació artística i participació col·lectiva per reconstruir la identitat d’una de les dones enterrades en una fossa comuna.

“Es juga en grups de dotze persones i cadascuna adopta un rol en una treballadora d’una excavació antropològica. Hi ha antropòlegs, arqueòlegs, genetistes, auxiliars, etc. De totes aquestes persones, que són treballadors reals d’una excavació, s’aconsegueix exhumar aquesta persona i descobrir-la”, explica Helena Mateos-Serna. 

L’artista explica que busca una reparació emocional. Diu que el dol generacional s’ha de viure en comunitat, que és una cosa que fan totes les societats, però que aquí Espanya no s’ha pogut fer. “Això al cap i a la fi és com un exercici de dol, un dol que com a societat no hem patit ni processat. El joc de taula és l’excusa per poder ajuntar gent i fer que aquest dol es paeixi en col·lectiu”, explica. “El dol que ha generat la Guerra Civil és un trauma que ha passat de generació en generació i encara no s’ha paït. Això és una espècie d’exercici de teràpia.”

El projecte arriba en un moment marcat pel debat polític sobre la memòria democràtica, sobretot, a Mallorca. A les Illes Balears, l’octubre d’aquest any el Parlament de les Illes ha iniciat els tràmits per derogar, a proposta de VOX, la llei de memòria. Entre les mesures més destacades que marca la Llei de memòria històrica figuren retirar els vestigis i símbols franquistes, protegir els espais de la memòria democràtica o organitzar actes d’homenatge institucionals. Una pedra més al camí d’un territori on encara hi ha gairebé una seixantena de fosses, de les quals més d’una quarantena segueixen pendents d’exhumació.

“No hi ha cap valoració positiva davant d’aquesta situació. És això que se’n diu cura, que una ferida s’ha de curar i molta gent intenta tapar-la. Però clar, s’infecta. S’han de curar les ferides i aquesta n’és una.”, admet. 

En definitiva, ‘Partida’ vol ser un espai per mirar de cara allò que encara no hem sabut afrontar: recuperar la memòria de les víctimes posant-li veus i noms i, sobretot, ajudar-nos a processar un dol que, com a societat, encara continua pendent.