L’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa és el segon més freqüentat dels quatre analitzats per l’estudi coordinat per la Fundació Emys

Segons aquest treball, s’ha observat com la fauna evita els camins on hi ha més presència de persones

per Redacció

Medi ambient

L’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa és el segon més freqüentat dels quatre analitzats per l’estudi coordinat per la Fundació Emys
L’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa és el segon més freqüentat dels quatre analitzats per l’estudi coordinat per la Fundació Emys

Un estudi preliminar revela que els camins més transitats pels vianants de quatre espais naturals catalans registren una menor presència d'espècies com el senglar o el cérvol. La recerca, feta en el marc del projecte FLOW4BIO, coordinat per la Fundació Emys i amb la participació del CTFC, SEO BirdLife i la Fundació Trenca, ha analitzat l'activitat de la fauna a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, el Parc Natural dels Ports i l'Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa.

S'ha basat en dades de 48 càmeres de fototrampeig i ha utilitzat l'aplicació Strava per determinar els camins més freqüentats. Les entitats demanen reforçar la regulació davant l'auge de visitants en aquests espais. La coordinadora de l'àrea d'ús públic d'espais naturals de la Fundació Emys, Laia Carbonell, detalla el que s’ha detectat a l’Alta Garrotxa: ‘’L’espai de l’Alta Garrotxa és el segon més freqüentat dels que hem estudiat, especialment en èpoques com l’estiu’’.

L'estudi s'ha presentat en el marc del primer simposi d'Ecologia del Lleure, que s'està fent al Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona (UdG). L'objectiu d'aquest esdeveniment és compartir experiències prèvies, resultats d'informes i marcar reptes de futur en l'àmbit de l'ús públic dels espais naturals, entre entitats, centres de recerca, gestors d'espais naturals i l'administració.

Carbonell també fa èmfasi en la sobrefreqüentació dels espais i possibles vies de solució per frenar-la. Detalla que una via podria ser apostar ‘’per camins d’una sola direcció, és a dir amb un itinerari marcat per tal que les persones hi puguin passar i no passin per altres zones’’.

Per extreure dades més consistents, l'estudi també s'ha replicat en altres comunitats autònomes, com l'Aragó, el País Valencià, les Balears, les Canàries i Astúries, on encara s'estan recollint dades. Ara es troba pendent de finançament perquè tingui una futura continuïtat.