Modest Fluvià era tallista, treballava la fusta i era un gran creador de pessebres. Dels millors que ha tingut la Garrotxa. En Miquel Serrat el coneixia bé. “Era tan creador i artista en Modest, que ho dibuixava, ho esborrava perquè no li agradava, hi tornava. Feia la figura i després ho destruïa tot i ho feia tot de nou. I tornava a començar el procés.”, explica

Assegura que Modest Fluvià era una mica incomprès i que de vegades costava d’entendre el que volia fer. Possiblement perquè només ho sabia ell i segurament, també, pel seu perfeccionisme, que el va dur a ser un referent del pessebrisme. I és que en Modest feia figures úniques.

“Aquest arbre mateix, l’he vist 70.000 cops. I el volia fer perfecte. Eren arbres que estaven a la Moixina. I ell els feia rebuscats. Ell veia un arbre i en volia fer una figura de pessebre”, diu. 

En Modest feia i desfeia els pessebres. Els volia tal com ell els havia imaginat. I en una d’aquestes, en Modest va posar, pràcticament, punt final a la seva vida. Estava al local dels pessebristes i en Miquel, ens explica que, de cop, el va veure a terra, després d’haver patit un infart.  En homenatge en Modest, en Miquel va decidir deixar intacte el pessebre i tot el que formava part d’en Modest. I deu anys després, tot segueix estant allà mateix: “El tenim tal qual el va deixar i amb la jaqueta i les sabates que duia aquell dia. Això és el seu llegat. I ens va deixar un pessebre per acabar. I coneixent-lo, segur que en Modest va marxar d’aquest món enfadat, perquè encara no estava satisfet de com havia quedat el darrer pessebre que va fer.”

Un perfeccionisme i una qualitat que els qui en saben més de pessebres són capaços d'apreciar. I és que en vida, en Modest creava molta expectació i era molta la gent que per Nadal venia a la capital garrotxina a veure els seus nous pessebres. Ell va contribuir a donar més valor als pessebres d’Olot.