Salvem les Valls, Garrotxa Viva i Unió de Pagesos denuncien l’afectació que, segons ells, pot tenir la variant als sòls agrícoles i a l’aqüífer

Aquest dimecres l’accés a Bracons, però també a Sant Esteve d’en Bas, els pobles de la Vall d’Hostoles, les Preses i Olot ha quedat tallat per la mobilització contrària a la variant

per Natàlia Moreno, Gerard Puigdemont

Infraestructures, Garrotxa, Agricultura i Ramaderia

Salvem les Valls, Garrotxa Viva i Unió de Pagesos denuncien l’afectació que asseguren que pot tenir la variant als sòls agrícoles i a l’aqüífer
Salvem les Valls, Garrotxa Viva i Unió de Pagesos denuncien l’afectació que asseguren que pot tenir la variant als sòls agrícoles i a l’aqüífer

Salvem les Valls, Garrotxa Viva i Unió de Pagesos han tallat l’accés a Bracons, Sant Esteve d’en Bas, els pobles de la Vall d’Hostoles, les Preses i Olot aquest dimecres. Quan passaven uns minuts de les vuit del matí una quinzena de tractors i al voltant d’una cinquantena de persones s’han situat al voltant de la rotonda. Des de Salvem les Valls creuen que la variant afectarà greument el sector primari: “Avui volem recordar a la Generalitat que seguim dempeus i que encara que hàgim exhaurit les possibilitats administratives de tombar el projecte estem aquí i seguirem”, ha explicat Moisès Mont. “Estem disposats a asseure’ns a negociar, però negociarem qualsevol cosa que no sigui el traçat proposat. No podem permetre l’afectació de sòl agarri que tenim, que són unes 100 hectàrees agrícoles. Que a més són utilitzades si són de les terres més fèrtils de Catalunya”. 

També critiquen que la generalitat, diuen, no faci cas a la Llei de Protecció d’Espais Agraris aprovada fa uns anys. Asseguren que cal fer complir una llei que qualifica els sòls agrícoles en funció de la seva qualitat. “És un dels sòls amb més valor dins la Llei de Protecció d’Espais Agraris i, per tant, la Generalitat hauria de tenir més complicacions per fer aquesta infraestructura, si seguís la llei” 

Pagesos de la Vall d’en Bas eren presents la concentració i alguns han mostrat preocupació: “Ens preocupa molt vulguin construir la variant perquè ens afecta a tots. Ens preocupa el futur de la Vall i el futur nostre com a pagesos”, ha admès Roger Codony, pagès de la Vall d’en Bas. 

A la Vall d’en Bas aquest dimecres també hi ha sigut la coordinadora nacional d’Unió de Pagesos, Raquel Serrat, qui ha criticat durament la Generalitat. “Des d’Unió de Pagesos ja sabeu que des del principi que es va posar aquest projecte sobre la taula fa 20 anys ens vam oposar a les intensions de l’administració. No estem en contra de la variant sinó del traçat. I cada proposta nova és una aberració més gran sobre el territori I posa en perill un dels terrenys agrícoles més fèrtils de Catalunya”, explica. “Des d’Unió de pagesos hem proposat l’alternativa de passar per la Marboleny. No diem que sigui o no a bo, però hi ha altres propostes. I el que s’ha de fer és asseure’s tothom i escollir l'opció que faci menys mal a l’espai agrari. Ja sabem que l’administració el sentit comú l’ha perdut, però quan es cau en aquestes aberracions ens preocupa i molt la hipocresia política, que es fan la foto al nostre costat i després posen en joc l’espai agrari d’aquesta manera. Per tant, no té cap mena de sentit.” 

Des de Garrotxa Viva diuen que el projecte de variant plantejat pel Departament de Territori  no dona garanties a la comarca, per exemple, des del punt de vista hídric i mediambiental. “Costa d’entendre que al segle XXI, havent après dels errors del passat, ens plantegem fer una agressió tan gran el riu, deixant de banda els problemes d’aigua de boca que pot generar. Volem deixar aquesta empremta a les generacions futures? O el tema de les inundacions, que ara hem vist durant la llevantada. Ens hem de posar a foradar un aqüífer, amb tots aquests antecedents? Des de Garrotxa Viva no ho veiem gens clar”, admet Cristina Molas, portaveu de Garrotxa Viva. 

També creuen que només es té en compte els interessos industrials i estan convençuts que la variant no solucionarà els problemes de trànsit que hi ha actualment. “Ens convertirem en una comarca de pas de camions que van cap a França? Volem això aquí a la comarca? Perquè a Generalitat no ens ha garantit que limitaria aquests camions de pas”, diu Molas. “Tenim una indústria càrnia que ha crescut exponencialment i la comarca està col·lapsant en l'àmbit econòmic i social. Per tant, si s’han de fer més carreters, s’ha de pensar amb el model social i econòmic que volem. Hem de pensar amb el futur dels nostres fills.” 

A primera hora del matí s’han deixat passar vehicles provinents dels túnels de Bracons i durant el dia, segons els mateixos convocants del tall, només s'ha deixat passar a transport escolar i vehicles d’emergència.