El bullying és un assetjament continuat en el temps i malintencionat. Pot ser físic, psicològic i es pot produir, també, a Internet. Des de Mossos asseguren que se’n detecten casos puntuals a la Garrotxa, especialment entre sisè de primària i segon d’ESO. Una de les complexitats del bullying és la detecció i també la demostració que allò que pateix l’infant o jove és denunciable i queda recollit al Codi Penal. “El bullying com a tal al Codi Penal no existeix. Hi és, existeix, és present a la societat, però el bullying en si pot englobar lesions, un maltracta psicològic, coaccions, amenaces i això sí que és denunciable”, explica Marina Domènech, responsable de l’oficina de relacions amb la comunitat dels Mossos.

Des de Mossos asseguren que el paper de l’escola i els instituts és bàsic. Diuen que els protocols que tenen són claus i que l’observació és primordial. Una bona tasca en aquest àmbit pot ajudar a frenar un nombre important de casos d'assetjament. Sovint, de manera directa, els Mossos només reben casos d’amenaces o de lesions. Els infants o joves afectats solen tenir tancat el problema dins seu i solen sentin vergonya a explicar-ho: “Si el nen té un comportament determinat i de cop passa a estar trist, suspèn les assignatures. no té ganes d’anar a l’escola o és més agressiu, per exemple, ens ha de fer alertar, observar i estirar el fil, per detectar l’origen d’aquest malestar. Com més aviat s’aturi aquest estat o assetjament, més aviat acabarà el patiment. I és importat que escola, famílies i policia anem a una”.

Pel que fa al ciberassetjament, és clau que hi hagi una bona comunicació entre pares i fills i, sobretot, que les famílies facin un seguiment de l’ús que fan els fills del mòbil o l’ordinador i de tot el món Internet, per exemple. “Un acompanyament com cal és una supervisió. Veure què mira l’Infant o jove a internet, a què juga, si té whatsapp, si a les xarxes socials li entren missatges, etc. I això es fa a casa i ho han de fer les famílies”, diu Domènech.

I és que una de les característiques del ciberbullying és que tot sol passar a l’habitació de casa. S’hi suma, a més, una sensació deshumanitzadora que les mateixes xarxes socials o Internet generen. Els Mossos alerten, també, que sol fer menys pudor practicar el ciberassetjament. “Si hi ha una baralla al carrer tothom se n’assabenta i tothom en parla. Però si hi ha fets delictius que es produeixin a Internet, a casa, a les habitacions dels nois i noies, és molt més difícil detectar-ho, si no és que se’ns avisa. És molt important educar i fer veire als nois i noies que hi ha, per exemple, testimonis, els còmplices. Estem acostumats a veure-ho tot darrere les xarxes i es tendeix a deshumanitzar molt. I moltes vegades algú pot veure una baralla al carrer i sembla que no passi res”. 

Des de Mossos fan xerrades a escoles i instituts en les quals, d’alguna manera o altra, es parla d'assetjament. La prevenció en aquest àmbit és clau. “Els Mossos d’Esquadra tenen l’oficina de relacions amb la comunitat que, entre altres tasques, anem a les escoles i instituts, per explicar els diferents problemes que es poden trobar al llarg de l’adolescència. De sisè de primària a quart d’ESO fem cada any una xerrada, segons l’edat, i encara que sigui amb petites pinzellades fem esment de l’assetjament, d'assetjament”, diu Marina Domènech.

Des de Mossos assegueren que quan parlen d’aquest tipus de qüestions els mateixos infants o joves mostren interès i curiositat. Lligat al ciberassetjament, possiblement en un futur no molt llunyà faran falta més límits i lleis en aquest àmbit, per tal que el problema no s’estengui.