Ja fa temps que la Garrotxa sap que no formaria part de la nova Llei d’Alta Muntanya de la Generalitat. Aquests dies la Generalitat està fent nous passos per renovar una llei que tenia vigència des de l’any 1983. El nou document inclou nous criteris, en principi avalats a nivell europeu, i això ha fet que per motius, com per exemple l’altitud, la Garrotxa no formi part de la nova llei. Segons el conseller de Territori del Consell Comarcal de la Garrotxa, Jordi Güell, la Garrotxa seguirà rebent les ajudes en l’àmbit de millora de camins municipals i també per al transport públic. “Hem parlat amb representants del govern de la Generalitat i a l’avantprojecte de la nova llei s’ha acceptat una disposició addicional transitòria, és a dir, un apartat de la llei en què a la Garrotxa se’ns ha acceptat que mantinguem les ajudes en matèria de camins de muntanya i transport públic, de viatgers per carretera, que és el que rebíem. Per tant, des del Consell Comarcal estem relativament satisfets”, ha assegurat Jordi Güell, conseller de Territori del Consell Comarcal de la Garrotxa, en una entrevista a Ràdio Olot i Olot TV.

Des del Consell Comarcal de la Garrotxa fa mesos que treballen analitzant la nova llei i les normatives europees en aquest àmbit. Aquest febrer presentaran una al·legació en el marc de la fase d’exposició pública de la nova llei per tal que la Garrotxa sigui considerada, almenys, comarca de muntanya. “Hi ha un apartat de la nova Llei d’Alta Muntanya que parla dels municipis de muntanya i l’avantprojecte no té en consideració cap municipi de la Garrotxa. Nosaltres, com a Consell Comarcal, farem una al·legació, abans del 15 de febrer, a l’exposició pública de la llei. Sol·licitarem que tots els municipis de la Garrotxa siguin considerats, almenys, de muntanya. Esperem que això tingui èxit”, diu Güell.

En cas que això s’accepti, la Garrotxa podria optar a les línies d’ajuda per territoris de muntanya. “És important perquè els municipis de muntanya es consideren, fins a cert punt, municipis desafavorits. I això pot afavorir rebre futures convocatòries d’ajudes de la Generalitat, de l’estat o europees en àmbits com l’emprenedoria, pel transport, per beques per a estudiants, etc”.

I és que l’antiga Llei d’Alta Muntanya, encara vigent, ha estat clau per la comarca de la Garrotxa. Una comarca carregada de camins  i amb pobles i ajuntaments petits i amb pocs recursos. Ajudes també claus en l’àmbit del transport públic comarcal. “El bus transversal és un bus que va començar amb aquest tipus d’ajudes. I això ho finança la Generalitat, actualment, com un servei més. I després també tenim servei de transport que cobreixen municipis i llocs disseminats, amb poca capacitat per accedir-hi al transport públic i aquestes ajudes també ens ho ha facilitat”.

I és que pel que respecta al transport públic, la Llei d’Alta Muntanya ha estat la portada d’entrada a poder optar a altres tipus d’ajudes i accions, que actualment s’estan implementant, com per exemple el servei de bus Rumbus.

Un exemple de la utilitat d’aquesta llei per la comarca de la Garrotxa el trobem a Sant Aniol de Finestres

Un exemple del que suposa les ajudes del Pla de Camins per a municipis petits es troba fàcilment anant a qualsevol poble de la comarca. A Sant Aniol de Finestres fa unes setmanes van completar les millores previstes al Camí de Finestres, que uneix Sant Aniol i Mieres pel Santuari de Finestres i la Dama de la Garrotxa i que passa per alguns masos i cases de pagès. La millora d’alguns trams d’aquest camí ha tingut un cost que ronda els 240.000 euros. “Són obres benvingudes perquè t’estalvien molts de passos i comuniquen molts veïns. Aquí al poble hi ha coneixences i gent que té família a Mieres i Santa Pau i aquests camins van bé per desplaçar-se. No has d’anar fins a Olot o Banyoles a donar la volta i, per tant, són vies importants”, explicava fa uns dies en una entrevista al programa ‘L’Alcalde Respon’ d’Olot TV Francesc Oliveras, alcalde de Sant Aniol de Finestres.I és que si els veïns de Sant Aniol haguessin d’arribar a Mieres per la carretera principal, o viceversa, tardarien prop d’una hora i, en canvi, per camins com aquest tarden, més o menys, la meitat.

Per aquest 2026 l’Ajuntament de Sant Aniol de Finestres té previst fer millores a altres camins del municipi. Diuen que posaran èmfasi als de les parts del poble més disseminades i a les demandes que alguns veïns han fet. Segons l’alcalde, cada any inverteixen, de mitjana, entre 100 i 150.000 euros en millora de camins.