Carlos Solé ja ha tornat de viure una experiència inoblidable a Rio de Janeiro. Durant un mes ha viscut, en primera persona, alguns dels carnavals més multitudinaris del món. Segons ell el millor moment, desfilar davant 40.000 o 50.000 persones, després d’hores i hores caminant. “El primer dia que vaig desfilar, que vaig entrar al sambòdrom, amb el meu grup, Vigario Geral,  plorava d’emoció”, ens explica. “Jo anava amb una escola de samba que érem 1.400 persones i la segona escola 2.400. Imposa molt i quan portes set carrosses darrere el teu, impressiona”, afegeix.

En Carles ha pogut ajudar a arreglar carrosses i disfresses i assegura haver-li sorprès moltes coses dels carnavals del Brasil: “M’ha sorprès molt la quantitat de gent, la mida de les carrosses i el treball que fan. De vegades el treball, per mi, no està ben acabat, però quan desfiles allà al mig de tanta gent, amb tanta llum i tanta tecnologia queda de meravella”, reconeix. Diu que mentre desfilaven els seguien tots els membres de l’equip: soldadors, electricistes, informàtics... També admet haver-li sorprès el material que utilitzen els carnavals brasilers, amb molt de plàstic així com material natural, com restes de coco o palmeres. “El tema del reciclatge també és impressionant. Quan acaben els carnavals es recicla tot. Donen la disfressa, la posen en camions i van seleccionant cada disfressa per grups i aquestes disfresses es reaprofiten i es venen a una altra ciutat i a un altre grup. L’any següent les modifiquen i tornen a sortir”. I una sorpresa més: l’absolut secretisme al voltant de les disfresses i les carrosses i la impossibilitat, diu en Carles, de poder fer vídeos mentre desfilen.

Durant tots aquests dies ha pogut desfilar a diversos dels molts carnavals que es fan a la ciutat de Rio. Els més multitudinaris en els quals les empreses posen diners per les colles i també als més humils. “L’últim dia vaig desfilar on va començar el carnaval de Rio, l’origen. Allà les carrosses són més petites i el carnaval és molt més senzill i es troben que ara la gent no hi vol anar. I a mi m’ho van oferir i em van pagar per desfilar”, explica. “És la primera vegada a la meva vida que em paguen per desfilar en un carnaval”, reconeix, encara, sorprès.

Diu que li van pagar 40 reals, una quantitat de diners insignificant per ell i per a moltes persones, però un petit sou per molta gent de Rio, que aprofita l’època de carnavals per fer diners. Una mostra més dels contrastos econòmics que hi pot haver en un mateix país enmig d’una mateixa celebració o acte festiu.