Per primera vegada a la història de la Garrotxa, 6 dels 21 municipis tenen una dona al capdavant de l’alcaldia. No són ni la meitat, però sí la xifra més alta que hi ha hagut mai. En més de quatre dècades de democràcia municipal, des de les primeres eleccions del 1979, la Garrotxa només havia tingut una desena d’alcaldesses. És una tendència que s’ha anat consolidant els últims anys i que reflecteix com les dones van guanyant presència en la política municipal.

Però la igualtat, diuen, no és només una qüestió de números. També té a veure amb qui ocupa les principals cadires de decisió. “La paritat està molt bé, però al final no és qüestió de números sinó de cadires. Qui ocupa les cadires més importants? Els càrrecs més estratègics? Seria aquesta lectura més que si hi ha equitat”, explica l’alcaldessa de Riudaura, Anna Vegas.

Un canvi que, segons moltes alcaldesses, també és fruit del camí que altres dones han obert abans. De fet, la primera a la comarca va ser Montse Reixach, alcaldessa de la Vall de Bianya entre 1973 i 1978 i una de les primeres dones a encapçalar una alcaldia a Espanya. L’alcaldessa de la Vall d’en Bas, Magda Roca, la primera a la història del seu municipi, recorda que avui ocupar aquests espais és més possible perquè algú abans ja va començar a trencar barreres: “Per sort algú ha llaurat el camp abans, algú ha fet aquesta feina perquè jo com a dona pugui agafar aquest espai sense haver de lluitar més contra aquesta hostilitat per ser dona, quan la figura política la concebem com a figura masculina”, admet. 

Tot i això, el masclisme encara apareix, sovint de manera subtil. La gran majoria asseguren no haver patit cap situació especialment greu, però sí petites coses que encara evidencien certs prejudicis.

“En una situació molt violenta no m’hi he trobat mai, però sí que són “detallets”. Sobretot al principi, que la gent no et coneix tant o no t’identifica tant. Amb els anys això es va perdent, però et trobaves alguna actitud del sexe masculí que et deien: ‘aquella noia o aquella nena’. Sí que en algun petit moment, en alguna reunió, tothom es dirigia a l’home que hi ha a la taula i no a l’alcaldessa, per exemple”, explica Maria Vidal, alcaldessa de Sant Joan les Fonts. “Com que ens hem projectat molt en diferents projectes del poble, ja hi ha molta gent que sap que a Santa Pau hi ha una alcaldessa, però en algunes visites d’obres o així, no t’ho explicaven a tu. Si anava amb un tècnic o un regidor, tenien tendència a explicar-ho als homes.”, diu Cris Capó, alcaldessa de Santa Pau. “Jo estic segura que si jo no fos una dona ni una dona jove, no viuria situacions desagradables que he viscut. No és la norma general, però de situacions n’hi ha.”, admet Núria Martínez, alcaldessa de Mieres. 

L’alcaldia i la conciliació 

I si obrir-se pas en política ja és un repte, conciliar-ho amb la vida personal i, en molts casos, una jornada laboral, encara ho és més. Tant Cris Capó, com l’alcaldessa de Beuda, Ester Torres, admeten que la conciliació ha estat una de les parts més complicades del càrrec.

“La veritat és que això ha estat una de les parts que m’ha costat més en el seu moment. Ara em trobo que ho puc compaginar, però perquè m’he hagut d’organitzar moltíssim. No programar reunions a les tardes quan tinc els nens, etc. Gairebé estem 24 hores treballant pel poble, però hem de saber posar límits. Liderar un ajuntament és apassionant, però també t’absorbeix molt”, diu Capó. “És molt complicat, i més si tens nens petits. S’intenta fer tot amb plànings, uns tempos i no hi ha més. Amb una bona organització s’arriba a tot arreu. Volen la mare més temps per a ells, però els has de fer entendre que hi ha uns objectius a la vida que s’han de complir i que potser això és una temporada... i que després ja baixarem el ritme”, diu Torres. “Pel que fa a casa meva, jo espero que els meus fills entenguin i valorin que la seva mare ha sigut capaç de ser alcaldessa, mare, mestra... de compaginar-ho tot, igual que les altres alcaldesses”, conclou Anna Vegas. 

Cada vegada hi ha més presència femenina

Més enllà de les dificultats personals, la presència de dones també es nota cada vegada més dins dels mateixos ajuntaments, no només a l’alcaldia. A Mieres, igual que a Beuda, la majoria de les persones que formen part de l’ajuntament són dones. “Crec que les dones ens estem organitzant i ens estem empoderant per ocupar espais que ens pertoquen igual que als homes”, diu Núria Martínez. “Penso que és una cosa natural, igual que està passant en aquest àmbit, pot ser que en el futur vagi passant a tot arreu. Penso que de manera generalitzada les dones s’estan fent més presents”. 

No és la igualtat plena, però sí un canvi clar respecte fa vint o trenta anys, quan tenir una alcaldessa era un fet aïllat. Tot i això, encara hi ha camí per recórrer. En la meitat dels municipis garrotxins, 11 de 21, cap dona ha aconseguit mai agafar la vara d'alcalde en la història de la democràcia.