Trenta-sis anys per diferents pavellons de Catalunya arbitrant partits de tennis taula. Aquesta és la història principal de la Glòria Faig, àrbitre, mare i professora en una escola de Besalú. Amb molts partits a la seva esquena, l’àrbitre explica que per fer-ho el millor possible s’ha de ser molt pacient en depèn quins partits, jugadors i entrenadors, tenir molta serenitat a l’hora de prendre les decisions, i òbviament, com no pot ser d’una altra manera, ser neutral en tot moment. Faig explica quina és la seva història i com va començar en un món on porta més de tres dècades. Explica que “el meu pare també ho era fa anys. Una vegada el vam acompanyar amb la meva germana i vaig pensar que era una possibilitat de conèixer món i així va començar la meva història”.

Amb tants anys de trajectòria en el món arbitral del tennis taula, Faig explica que ha viscut moments de tot, però que ha de tenir clara en tot moment la seva decisió. Explica que al principi arbitrava en els campionats de Catalunya, entre d’altres, però que ja fa un temps que té altres prioritats. Faig explica què ha de tenir un àrbitre en aquest esport. Diu que “t’has d’aïllar molt de la gent perquè si no et tornes boja. Has de ser conscient del que valores perquè estàs sola. Si tens algun dubte, comptes amb una xarxa amb entrenadors, sempre que els coneguis i vegis que són sincers t’ajuden i et diuen la veritat”.

Centrant-nos en el club olotí i després d’haver-lo xiulat en més d’una ocasió, Faig explica que un dels moments més importants que ha viscut com a àrbitres és l’ascens a la màxima categoria nacional. A més, afirma que tot i la neutralitat li fa il·lusió que l’Olot es trobi en aquest moment tan agradable de la seva història. Diu que “m’agrada perquè és un club on he vingut moltes vegades, inclòs el local vell. Quan van aconseguir totes les categories em va agradar. Sempre, però, parlo com a àrbitre des de la neutralitat i és indiferent qui jugui i contra qui jugui perquè si t’he d’ensenyar una targeta ho faré”.

A més, Faig reivindica que durant tots aquests anys no s’ha augmentat el preu del quilòmetre, un fet important, ja que en un cap de setmana en algunes ocasions han de fer més d’un partit. Amb motiu del Dia Mundial de la Dona i per reivindicar també el paper de la dona en el món de l’esport, no només com a esportista, sinó també en les altres figues que l’envolten, Faig explica que tot i que ha vist una evolució positiva en tots aquests anys, ha viscut alguns moments en què s’ha sentit discriminada. Diu que “sobretot al principi. Vaig començar amb disset anys i entre que ets jove, dona, baixeta i que acabes de començar ets carn per un lleó. S’ha de tirar endavant i ara m’he guanyat el respecte als pavellons”.

Després de tants partits i tantes hores com a àrbitre principal de tennis taula, Faig explica que espera poder seguir més temps a la taula principal sempre i quan la salut ho permeti.