La Caritat té més de 100 anys d’història. 100 anys recollits en una petita sala de la seva seu, a l’Hospici. Tot de documents, factures i inventaris de tota mena ressegueixen la història d’una institució important per a la ciutat d’Olot. Ara, residència per a les persones grans. “N’hem volgut fer donació perquè creiem que a l’Arxiu tota aquesta documentació estarà ben guardada i creiem que és documentació útil per fer-ne estudis. La Caritat té ànima olotina i la documentació, tot i ser d’una fundació privada sense ànim de lucre, creiem que és bo que ho tingui l’Arxiu Comarcal i que passi a ser de tots els olotins i olotines”, explica Jordi Rabat, president de la Fundació la Caritat.

Hi ha dades de totes les persones han passat per la Caritat. També extractes de les donacions i aportacions econòmiques fetes per tota mena de persones. És una autèntica base de dades analògica, sí. Podríem dir que dins d’un armari hi ha tot el que avui en dia es conserva en un ordinador, un disc dur o el núvol. “Cadascun dels patrons, presidents i presidentes que han passat per la fundació han pogut revisar ingressos i despeses a l’arxiu. I nosaltres al llarg dels anys, hem vist que s’hi pot comprovar coses ben curioses, com que la Caritat va ser una escola d’infantil, amb tots els alumnes; també ha sigut un menjador social; també pots revisar tots els residents eu hi ha passat, etc”, diu Rabat.

I és que la voluntat dels nous patrons és que tota aquesta documentació es conservi en un lloc segur, com és l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. L’historiador Joan Barnadas coneix bé tota aquesta documentació de la Caritat. Fa uns anys en va fer un llibre, en motiu del centenari de l’entitat. Diu que el valor més gran que tenen tots aquests papers és que els diferents patrons han estat capaços de guardar-ho absolutament tot. “Hi ha, fins i tot, les racions de menjar que donaven als residents del menjador social del principi i després dels residents. I es pot estudiar els preus perquè guarden factures de tots els anys. Era una entitat oberta i popular perquè vivia de les donacions de la gent. I feien un butlletí explicant això. Ho guarden tot. I si vols saber l’evolució de preus d’un producte, a partir d’aquesta documentació es pot fer”, ens explica.

També hi ha el cost de totes les obres que han fet i de tots els serveis prestats. També hi ha restes de moments significatius per la ciutat. ”Els patrons del moment van intentar convèncer de portar l’Escola de Belles Arts al convent dels carmelites que és on ara estan ara. Igual passa amb l’escola que hi havia hagut aquí. En Candi Agustí és el que fa l’informe per fer un asil d’avis i de traslladar les escoles d’aquí i de poder crear el Grup Escolar Malagrida”, assegura Barnadas.

I és que, d’alguna manera, i possiblement sense voler, han estat els mateixos gestors de la fundació la Caritat qui han anat fent d’arxivers al llarg dels anys. Ara, tots aquests papers seran gestionats per arxivers experts i, possiblement, encara se’n podrà treure més suc.