Sens dubte aquest dijous una de les persones més felices a Sadernes era el seu alcalde, Miquel Palomeras, present a l’acte de celebració dels 25 anys del Consorci de l’Alta Garrotxa i de l’obertura de la rectoria, amb un nou element clau per aquesta zona natural: un centre d’interpretació de tota l’Alta Garrotxa. “Per Sales de Llierca avui és un dia molt feliç perquè culmina un procés que jo hi vaig ser des dels inicis, quan el 15 de desembre de l’any 2000, a Beuda, vam constituir el Consorci de l’Alta Garrotxa. Hem tingut molts alts i baixos, moments molt difícils i moments en què hauríem tancat, però gràcies a la tossuderia de la gent del territori hem pogut aguantar. Per tant, celebrar 25 anys és un orgull i crec que el Consorci de l’Alta Garrotxa és un espai útil per gestionar tota aquesta àrea natural tan gran, perquè en formem part ajuntaments molt petits que, individualment, no ho podríem fer”, assegurava aquest dijous.

Durant l’acte s’ha recordat la figura de Santi Reixach, alcalde de la Vall de Bianya i president del Consorci de l’Alta Garrotxa durant anys i qui va treballar de valent perquè la rectoria es pogués reobrir de nou. Aquest dijous la seva dona ha estat present a l’acte, per representar en Santi i per viure un moment possiblement recordat en un futur a l’Alta Garrotxa. El nou president, l’alcalde de Camprodon i delegat del govern de la Generalitat a Girona, Xavier Guitart, posa en valor la feina feta durant anys des dels mateixos ajuntaments i la complicitat que hi ha hagut sempre a l’hora de prendre decisions. Diu que l’obertura de la rectoria suposa un abans i un després per l’Alta Garrotxa: “Del que ens hem de sentir més orgullosos és que el Consorci de l’Alta Garrotxa no hagi tancat. Hem passat per moments molt durs i qualsevol altre hauria tancat. I sense la gent que hi va apostar i pel fet de ser tossuts, ara això estaria tancat”, explica.

L’actual directora del Consorci, Sara Sànchez, assegura que el més valuós d’aquests 25 anys ha estat resistir i diu que alguns dels reptes són seguir educant gent que visita aquest espai natural i treballar en consonància amb les necessitats de la gent que hi viu, posant d’exemple la ramaderia. “Arribar fins aquí suposa un pas per la dignificació del Consorci, de l’Alta Garrotxa, que tot i ser petits hem treballat molt. I el consorci és clau per gestionar el territori i el nou centre d’interpretació ens permet seguir treballant en l’educació i acollida de la gent. I dona perspectiva de futur de treballar a conservar el patrimoni natural i cultual d’aquesta zona. I és crucial fer-ho les tres comarques que en formen part de manera conjunta”.

Durant anys la Diputació de Girona ha posat diners per tirar endavant accions per impulsar i preservar l’Alta Garrotxa, recentment amb el nou centre d’interpretació. “Conviuen 11 ajuntaments, en aquestes 32.000 hectàrees, tres consells comarcals, amb la qual cosa la Diputació de Girona no té més remei que ser-hi. I mai més s’ha de veure abocat a decidir si han de tancar o no el Consorci de l’Alta Garrotxa. Per tant, s’ha de seguir ajudant”, comenta el president Miquel Noguer.

I des de la Generalitat, qui gestiona aquest Consorci, asseguren que a l’Alta Garrotxa, 25 anys després, hi ha vida i hi ha ànima. “Hi ha espais protegits que hi vas i són interessants, però no tenen tanta ànima com aquí a l’Alta Garrotxa. I es veu amb la rectoria, per exemple, o també amb el refugi de Sant Aniol d’Aguja, que amb l’ajuda de voluntaris que han pujat material a l’esquena, l'han fet aixecar. Per tant, aquí hi ha cor i tot està molt viu. I s’ha d’agrair als equips tècnics que hi ha hagut”, assegura Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica de la Generalitat.

I són els mateixos alcaldes de la zona qui anomenen els reptes que té l’Alta Garrotxa d'ara endavant. “Hi ha una dobla feina: la gent del territori que hi viu se l’ha d’ajudar, animar i donar els serveis que necessiten. I gestionar tots els visitants que venen a la nostra zona, de la millor manera possible”, assegura Miquel Palomeras. A partir d’ara la rectoria ja és propietat del Consorci de l’Alta Garrotxa.

Més finançament, el Pla Especial i el futur Parc Natural de l’Alta Garrotxa

Una de les demandes que sempre s’ha fet des de la Garrotxa amb relació a l’Alta Garrotxa és poder tenir més finançament per gestionar-la més i millor. Amb relació a aquesta qüestió, el secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Sargatal, assegura que des de la Generalitat es té previst millorar el finançament i assegura que fa falta per tal d’ordenar més i millor el territori. Diu que contínuament està buscant recursos per consorcis d’aquest tipus. “Hi havia el compromís d'apujar un 15% el pressupost i el mantenim i jo i la consellera Paneque hi estem lluitant i esperem que sigui una realitat. A partir de la COVID la gent va sortir més a la natura i ara no podem dir que no vinguin perquè és un problema, sinó que hem de gestionar bé, acabar amb el problema, fer més espais visitables i que  la gent torni a casa amb més coneixements i que val la pena conservar tot el país”, explica.

No creu que el fet que l’Alta Garrotxa es converteixi en Parc Natural pugui millorar molt més elf finançament que pot tenir sent un consorci, tot i que admet que el fet de ser Parc Natural t’obre les portes a rebre més ajudes europees. Sargatal diu que sigui el que sigui la clau és que ajuntaments, propietaris, Diputació i Generalitat vagin cap a un mateix objectiu. Sigui el que sigui, a curt i mitjà termini l’Alta Garrotxa no sembla que hagi de convertir-se en un Parc Natural. “S’havia demanat des del Consorci de l’Alta Garrotxa estudiar aquesta possibilitat amb el consell, el tema del Parc Natural. S’ha de fer de forma pausada i tranquil·la. Val la pena anar lent. I si l’interès és per poder protegir més l’Alta Garrotxa, avançarem, però crec que ara mateix anem bé amb el Consorci de l’Alta Garrotxa, està còmode i s’ha d’anar avançant. I també s’ha de dir que s’està acabant el Parc Natural de Prades i s’ha iniciat el Parc Natural de l’Albera”.

Sobre els contenciosos administratius que té interposat el Pla Especial de protecció de l’Alta Garrotxa, Sargatal diu que no hi ha novetats i admet que, des d’un principi, no es van fer les coses bé. “Crec que el Pla Especial va néixer de manera caòtica i que hi havia aspectes de governança i de participació que s’han de corregir, quan es parli de fer millores en un Parc Natural o un nou pla. I l’objectiu és que els propietaris i els ajuntaments estiguin contents de formar part dels Consorcis i dels Parcs, per tant, hem de treballar perquè aquests plans sigui bo i beneficiosos per als propietaris”. Serà la justícia qui dictaminarà si el Pla Especial és vàlid del tot o no.