Fa gairebé mig any la Generalitat anunciava la presència de cries de llop a l’Alta Garrotxa. Un any abans un ramader de Cistella, a l'Alt Empordà, va denunciar un atac al seu ramat de cabres, sent el que més ha transcendit fins ara. La reproducció dels llops, però, no va agradar gens ni mica a pagesos de la zona ni al mateix sindicat Unió de Pagesos. Ara, alguns alcaldes han començat a fer pública la seva opinió al respecte. A Beuda, per exemple, la convivència amb el llop es viu amb preocupació. “Tenim el llop a la zona i aquesta és una de les preocupacions que tenim a nivell d’Ajuntament”, explica Ester Torres, alcaldessa de Beuda. “Tenim molts pagesos i un atac d’animal d’aquestes característiques o que facin mal a algú, ens preocupa”, afegeix. Tot i que no s’ha donat a conèixer de manera pública cap atac de llop a la Garrotxa, sí que es comenta que el llop s’ha deixat veure a diverses zones de l’Alta Garrotxa.

A Montagut i Oix confien que la taula del llop que la Generalitat ha impulsat amb els diferents agents implicats funcioni i la bona voluntat de la mesura, però pateixen que els exemplars es puguin multiplicar i descontrolar amb el temps. “Ens preocupa aquest tema perquè tot i que s’han comptat pocs exemplars de llop temem que això vagi a més. Podem entendre que pot ser un aliat per regular l’excés de porcs senglars i cabirols, però de la mateixa manera que hem arribat a l’excés perquè al nostre entendre hi ha hagut unes polítiques de massa protecció, tenim por que amb el llop passi el mateix”, comenta Lluís Abel, alcalde de Montagut i Oix. A més de les conseqüències que pot comportar un atac per als ramaders. Diu que ara com ara les regles del joc no són clares: “Tot i que diuen que hi ha ajudes, la protecció l’ha de fer el mateix ramader. Ens preocupa la ramaderia extensiva, ens preocupa quan hi hagi un problema la valoració que se’n faci i com s’identificarà si l’atac ha estat per un llop o no. I llavors hi ha el tema de les compensacions i ajudes al ramader. No és només pagar el preu de cost a mercat, sinó que hi ha un període de maneig, de criança, de reproducció. I aleshores això, ara mateix, no sé si tot això es tindrà en compte a l’hora de fer valoracions de pagament al ramader”.

Una mica més lluny de l’Alta Garrotxa, a les zones planes i serres pròximes, alguns alcaldes tampoc veuen clar la presència del llop. L’alcalde de Sant Ferriol, Albert Fàbrega, veterinari de professió, ho veu com un problema evitable. És conscient que l’espècie està protegida, però assegura hauria fet falta molta més preparació. És més, creu que la presència de llops pot afectar el turisme i també als senderistes i als mateixos gossos domèstics. “És un tema que em preocupa com a coneixedor del món rural, de la pagesia i com a veterinari. Crec que el llop pot portar problemes i no sé si l’administració està preparada per afrontar tot això. La gent ho veu tot molt clar, però molta gent desconnectada del món rural no té el coneixement de com pot ser de greu aquest problema. Potser no passa res, però amb el descontrol mateix de la fauna salvatge que hem tingut i altres temes, fa pensar que el llop hi ha possibilitats que es descontroli. I jo dic en públic que tinc clar que segons com vagin les coses el llop pot portar problemes. I val la pena prestar-hi més atenció i importància del que se li està donant a aquest tema”, assegura.

Què hi diu la Generalitat?

Des de la Generalitat, però, defensen que es pot conviure amb el llop. “És una notícia interessant des d'un punt de vista ecològic i hem de mirar que no sigui cap mala notícia per ningú. Hem de maximitzar els efectes positius de la presència de llops, que és que mengin senglars, cabirols i daines. I que no faci mal o faci la mínima molèstia als ramaders. I si hi ha danys s’ha de començar de manera àgil i generosa, a banda de prevenir-los. I per això s’ha fet una taula del llop per mirar que tots els sectors puguin parlar i s’ha de fer un pla assenyat i que tingui en compte a tots els sectors”, ha explicat a Olot TV i Ràdio Olot Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica de la Generalitat.

Diuen que ja hi ha unes ajudes destinades a aquesta qüestió i que s’estan fent cursos de formació de mastins. Asseguren, també, que treballen per compensar bé els ramaders que puguin ser afectats a més de treballar en prevenció i defensa dels ramats. “Ho estem fent. Primer només s’havien de fer ballats desmuntables i hem de mirar que siguin fixes i que els privats els puguin fer. S’ha de treballar amb els mastins i evitar problemes amb els mastins. I per això és important adaptar-ho tot i fer que hi hagi unes persones especialitzades que treballin cas per cas per tal de buscar solucions amb el ramader”.

Sigui com sigui, després d'anys el llop torna a ser motiu de debat a la Garrotxa.