En Sidro Puigmitjà és un dels integrants més veterans de la processó dels Dolors de Mieres. Ell va néixer al poble, però ara viu a Porqueres. Durant bona part de la seva vida ha format part del grup i tot  que des de fa anys és manaia, encara recorda com va formar part dels altres passos: “Vaig començar a fer la processó dels Dolors a 7 anys i ara en tinc 66. I en fa 52 que faig de manaies. Per mi és un paler venir perquè em retrobo amb amics. Per desgràcia alguns hem marxat del poble, però, tot i això, les arrels hi són i anem seguint la tradició”.

Hi ha manaies, però, molt més joves, com per exemple en Ferran i la Laia que fa menys temps que són al grup. “Jo vaig començar després de la COVID amb la banda i ara ja és el sisè any que en formo part”, explica la Laia Martí. “De petit els pares em duien a veure la processó i sempre els deia que jo de gran volia ser manaia. I ben igual que la Laia, un cop passat a la COVID vaig poder entrar a formar part de la banda”, explica en Ferran Ferrer. En Ferran és de Banyoles i ens explica que el seu pare també havia set manaia, però a Banyoles. La Laia, en canvi, és la primera de la família a ser manaia. Ella ve de Falgons, un petit veïnat del poble veí de Mieres, sant Miquel de Campmajor.

Entre els manaies més joves també hi ha en Jalil, que viu al Torn, i en Guillem, que és de Mieres i que en el seu cas li ve de família, perquè el seu pare també forma part del grup. “El que m’agrada més és l’ambient i emociona veure que la gent li agrada i que et venen a veure”, diu en Guillem Soldevila. “Veure la gent que ho ve a veure i que estan il·lusionats és el més maco per mi”, comenta en Jalil Masià.

Des de l’Associació de Manaies i Botxins de Mieres celebren que dins el grup hi hagi relleu i joves amb empenta. Actualment compten amb uns 40 manaies. “La veritat és que estem contents i com es pot veure hi tenim gent de totes les edats i sobretot joves que van pujant i així assegurar el relleu. Per ara no ens queixem, tenim tots els passos, cada vegada amb més gent i així poder anar seguint i per molts anys de processó dels Dolors de Mieres”, assegura el president Rafel Noguer.

Com cada any, es va fer una representació a l’església de Sant Pere i tot seguit es va fer la processó pels carrers de Mieres. Un cop a la plaça es van fer cants i es va retornar a l’església. Sigui com sigui la processó de Mieres és un dia perfecte per aplegar a gent que viu al poble i gent que viu a fora i que tornen per Setmana Santa.