Professionals de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, la Fundació TIC Salut i Social i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) han presentat els resultats de l’estudi Fèrules 3D per a les immobilitzacions en fractures de radi distal. Es tracta d’una prova pilot, desenvolupada durant 12 mesos sobre 31 pacients atesos a urgències dels hospitals d’Olot, Blanes i Campdevànol, que presentaven una fractura al radi distal, un tipus de lesió força comuna del canell.

“Estàvem convençuts que això ens evitaria efectes secundaris negatius, com edemes, dolors, mal posicions de les fractures, etc. Per això vam iniciar aquest estudi, on es van implicar també els hospitals de Campdevànol i de Blanes-Calella.”, explica l’investigador principal de l’estudi i cap de Servei de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, el Dr. Manel Vancells.

En l’àmbit assistencial, el temps necessari dels professionals per immobilitzar la fractura va disminuir un 42 % en el cas de les fèrules, amb un temps de col·locació mitjà de 3,13 minuts, respecte als 5,48 minuts de col·locació del guix. “A mida que els hem anat aplicant, ens hem anat adonant d’altres coses. Sí que és cert que el pacient de més confort, però també col·locar el guix significa una despesa d’aigua, neteja i residus. Aquí no necessitem aigua, no generem residus o minimitzem els residus, perquè són fèrules reutilitzables.”, diu Vancells.  

“Al final aquest producte permet, tan a un pacient esportista recuperar-se més ràpid, pot fer processos de rehabilitació abans, etc. I en temes de natació la fèrula es pot submergir. I pel professional, el control del que és la peça i la dolència és molt més fàcil.”, explica Adrià Bosch, director del projecte de la creació de fèrules 3D.

Finalment, en quant a la sostenibilitat i l’impacte econòmic, l’estudi evidencia un estalvi potencial de recursos gràcies a la reducció del temps assistencial, la reutilització parcial dels dispositius i el menor consum d’aigua i materials, ja que en el cas del guix calen de mitjana uns 15 litres d’aigua per col·locar-lo, mentre que en la impressió 3D no se’n fa servir. Per tot plegat, en el cas l’Hospital d’Olot i la Garrotxa s’estima que el sistema de fèrules 3D estalviaria 4.750 euros anuals; una xifra que segons indica l’informe presentat, si s’extrapola a tot el Sistema Català de Salut, significaria un estalvi anual estimat de 625.000 euros.