Comença a sonar en diversos àmbits del món municipalista que aquesta legislatura, que aviat farà un any que s’ha iniciat, serà anomenada la legislatura de l’aigua. Cada cert temps, diverses i diferents circumstàncies s’acumulen en un període concret i el marquen de tal manera que el guardem a la nostra memòria amb un nom determinat.

Aquest període de sequera que ens toca viure pot arribar a ser recordat com a l’inici de la mancança de l’aigua. Tot i que podem dir que fa temps que s’estan prenent mesures -de fet, l’aprovació del Pla de Sequera es remunta a l’any 2021- la persistència i durada d’aquest llarg període de mancances de pluges pocs se’l podien arribar a imaginar.

Avui en dia ningú posa en dubte que hi haurà un abans i un després en la gestió de l’aigua. Des de les grans ciutats als pobles més petits. L’assecament de fonts i les captacions d’aigua afecten a bona part del territori i no discrimina per colors polítics. Invertir en aigua no era atractiu, era un bé que es trobava a l’abast i no donava vots. Durant la sequera del 2007-2008 es varen fer passos endavant en la conscienciació i algunes de les mesures que es varen impulsar, es varen consolidar. Malauradament, però, no va ser una aposta decidida i ara s’ha demostrat que va ser insuficient.

Alguns municipis, com ara Castellfollit de la Roca, al PUOSC del 2020-2024 ja varen ser previsors i varen incloure com a una obra prioritària la renovació de la canonada principal del municipi, des del punt de la captació fins a l’entrada del poble. Ara són molts els municipis que s’hi sumen donada la situació d’emergència. I en aquest sentit, el Govern de la Generalitat actua en dos fronts: d’una banda, pal·liant els efectes de la sequera amb ajudes als sectors directament afectats -especialment agricultors i ramaders-; i d’altra, garantint el subministrament d’aigua a la ciutadania, ja sigui amb el transport d’aigua a municipis que se n’han quedat sense o millorant la xarxa d’abastament a través d’inversions en infraestructures, dessalinitzadores o aigua regenerada.

A més, amb el Pla d’inversions 2022-2027, es vol garantir l’aigua sense que s’hagi de dependre de les pluges, concretament destinant 2.400 milions d’euros a aquest fi. Sempre es diu que els polítics pensen en el futur immediat i no a llarg termini, però és evident que aquest pla d’inversions contradiu aquesta dita. Esperem que la convocatòria d’eleccions no aturi aquestes inversions, sinó que les veiem fetes realitats en els terminis previstos.

Tot i això, els ciutadans i ciutadanes no podem restar al marge i hem de ser conscients que la suma del conjunt de les nostres actuacions poden fer que tinguem més o menys aigua disponible. Sí, hem de reclamar les inversions necessàries per a revertir la situació, però alhora que exercim de ciutadania i ens comprometem amb el model.