Aquests dies de Festes del Tura vaig anar, com cada a any, a gaudir dels diversos actes de la faràndula, i no sé per quin motiu vaig prendre consciència d’un detall que fins ara m’havia passat per alt. M’explico: les figures de la faràndula poden actuar en solitari, o agrupades. En solitari, és quan fan el seu ball al seu espai (el Porc i el Xai a Campdenmàs, en Tim a la plaça de can Sau, etc.) o quan van en cercavila sense altres figures. O quan van a fer el ball a les residències, com els gegants de Sant Miquel o de Sant Cristòfor. Agrupades, en canvi, és quan actuen dins d’un seguici. Doncs, bé: precisament, per festes, a Olot podem gaudir d’una singular riquesa de seguicis de la faràndula. I, quan dic riquesa, no vull dir que en tenim diversos: vull dir que cada seguici té unes característiques singulars pròpies, més enllà dels elements individuals que el conformen. Fixeu-vos:

• Tenim un seguici històric, format pels cabeçuts, els gegants i els cavallets (i el cap de Lligamosques i el flabiolaire). És històric en el sentit que és el que ens ha arribat per tradició, sedimentant i refinant tots els models que hi havia hagut anteriorment. És el que tothom reconeix i s’hi identifica, i és el que participa en els actes de major solemnitat de les festes: l’ofrena, el ball a plaça, la processó, la cercavila del dia de la Mare de Déu. Té una estètica pròpia (culminada el segon terç del segle XX amb els vestits de Lluís Carbonell, i el vestuari de les figures i els geganters), i és un seguici indissociable de la música de la cobla.
• Tenim un seguici, diguem-ne, participatiu, que és la cercavila d’inici de festes. En aquest, totes les figures de faràndula hi són convidades, i és el que dona el tret de sortida de les festes. És tot un missatge: a les festes del Tura, tots hi som cridats, les fem entre tots, i ningú no en queda fora. La sortida de l’Hospici al so de la cobla tocant l’Aligot després del ritual del Cap de Lligamosques picant la porta és un dels moments àlgids de les festes.
• Tenim el seguici específicament anomenat així, el seguici popular. És aquest acte de recent i encertadíssima creació, que permet que les figures antigues de la faràndula dels barris (i que, per tant, com que no són de la ciutat, fins ara tenien un difícil encaix en les festes del Tura) tinguin un espai de protagonisme digne i ben merescut dins el programa: el drac del Carme, el conill de la plaça del Conill, el pollastre de la plaça Palau i l’àliga nova del barri de Sant Ferriol. I tant de bo que algun dia hi participin també l’àliga vella, el Cucut i la Xurruca de les Artes Religiosas i els gegantons de l’Arte Cristiano. La música, a càrrec d’una orquestra que barreja instruments antics i moderns, és un gran encert a l’hora de construir també una estètica pròpia d’aquest seguici, i diferenciar-lo dels altres.
• Tenim el simpatiquíssim seguici infantil, on participen aquelles figures elaborades artesanalment per la mainada a imatge de les figures de la faràndula olotina. Pot semblar un seguici menor, però no perdem mai de vista que per poder tenir un seguici com aquest, primer cal que la mainada estimi la seva faràndula i això, encara a Olot ens pugui sorprendre, és molt difícil d’aconseguir. Per cert, aprofito per felicitar un encantador Batoies de Batet que vam poder veure enguany en aquest seguici, era sensacional!
• I tenim el seguici, podríem dir-ne, «boig», la turinada, amb aquest nou format on les figures «boges» de la faràndula acompanyen els joves en una cercavila desenfrenada a ritme de xaranga i de cobla. I és que a Olot no som un referent només pel que fa a faràndula solemne, sinó també en faràndula «boja» (manllevant el nom que es fa servir a Solsona per aquest tipus de faràndula, nocturna i descabellada): avui les festes no s’entendrien sense el Porc i el Xai, en Clam o en Tim. De fet, estaria molt bé que les figures de faràndula de les penyes que encara no hi participen s’hi vagin afegint de mica en mica, de manera que al final puguem tenir el seguici boig olotí al complet.

Penso que val la pena reivindicar i celebrar, no només que som una ciutat amb moltes figures de faràndula (cosa que ja fem), sinó també amb molts seguicis de faràndula. No és una sort: és fruit d’un treball constant de les olotines i olotins que ho han fet possible. I és un valor més que fa que les nostres festes siguin tan magnífiques i singulars. Visca!