Jeroni d’Estridó, Sant Jeroni per als cristians, fou un important intel·lectual a cavall dels segles quart i cinquè. Tot i que va escriure una notable obra, ha passat a la història per coordinar la traducció de la primera versió oficial de la Bíblia en llatí. Fins llavors, totes les traduccions eren més o menys domèstiques, i qui buscava un text mínimament fiable havia d’anar a un mosaic de textos en diverses llengües, especialment hebreu i grec. És per això que Jeroni és el patró dels traductors, i un personatge estimat pels políglotes i els glotòfils (ja veieu que el llatí no va matar el grec, tampoc).

D’aquí uns dies, el cap dels cristians catòlics visitarà Catalunya, i pujarà a Montserrat. Sembla, però, que es quedarà al santuari, i no acabarà d’arribar fins al capdamunt de la muntanya, el cim de Sant Jeroni. Llàstima: potser la benedicció del sant li hauria anat bé, ara que hem sabut que no mantindrà l’intel·ligent equilibri lingüístic que va establir el darrer papa que va visitar el país, i que va repartir en tres terços: un terç per al castellà, un terç per al català, i un terç per al llatí (llengua, precisament, que té la funció de ser llengua comuna i neutral entre els catòlics de parles diverses). Si res no canvia a darrera hora, el terç llatí se’l menjarà el castellà, i el català quedarà sols com a curiositat etnològica (mira, més grec).

Això darrer ho dic perquè es veu que el principal motiu de la visita a Catalunya és beneir la creu culminant de la Sagrada Família, i aquesta benedicció es farà, precisament, íntegrament en castellà. Desconec si beneirà també la porta principal de la Sagrada Família, un llamp de paret de bronze de l’escultor Josep Maria Subirachs amb frases de la pregària «Parenostre» en cinquanta-quatre llengües diferents. El missatge és inquietant: a l’església s’hi entra des de moltes llengües, però a dalt de tot només n’hi ha una.

El Papa visitarà Barcelona i Montserrat, amb una escala a la presó de Brians, a Sant Esteve Sesrovires. Malauradament, la nostra comarca no li vindrà de pas. Llàstima! Potser no tenim la creu de Gaudí, però acabem d’inaugurar tres noves escultures a la façana de Sant Esteve d’Olot, que també li deixaríem beneir (malgrat que a mi no m’agradin). Li podríem explicar que per festes tot el jovent canta els goigs del Tura, de nit davant del santuari. Que ens encanta la nostra versió dels pastorets, i que la processó dels Dolors de Besalú és una meravella. Que som un país d’aplecs i de rosers, en una comarca espurnejada de capelles i d’esglesioles. O que a la primavera fem una missa del Rocío fantàstica, i que tenim un dels grups de diàleg interreligiós amb més solera del país.

Però, sobretot, li podríem explicar que Jeroni d’Estridó va coordinar la traducció al llatí de la Bíblia per encàrrec d’un papa sensible al fet lingüístic. Un papa, Damas I, que tenia clar que la seva església no podia ser hebrea, grega, italiana o castellana, sinó universal. Un papa nascut a Argelaguer i que, des d’Argelaguer, ja al segle quart, va deixar un important missatge per a la prosperitat. Alguns, però, sembla que no l’han acabat d’entendre, encara.