El 19 de març del 1924 es col·locava la primera pedra del Casal Marià. Aquest edifici es va concebre per albergar espectacles, tant amb finalitats recreatives com religioses. El terreny, propietat de la parròquia de Sant Esteve i la congregació mariana de Sant Lluís Gonzaga des de l’any 1918, encabia un camp de futbol que utilitzaven diversos equips olotins de futbol i, també, acollia diferents proves atlètiques.

Els plànols de l’edifici, l’arquitecte era Isidre Bosch Batallé, projectaven una sala gran de teatre, una biblioteca i una sala de reunions. En el moment de posar la primera pedra, la intenció era crear un casal cívic, un casal que servís per acollir tota mena d’activitats. 

En aquests cent anys, no s’ha modificat l’estructura principal de l’edifici, però sí la façana i l’interior s’ha adequat a les necessitats. Puigvert explica que en el moment en el qual es va fer l’encàrrec a l’arquitecte Isidre Bosch Batallé, se li va demanar una sala de teatre, amb unes dependències auxiliars pels actors, una sala de conferències i una biblioteca.

Amb el temps, aquests espais s’han anat modificant, fins al punt que, actualment, és un edifici prou polivalent i s’hi celebren reunions, presentacions i, fins i tot, s’ha utilitzat com a punt de vacunació.

Les vitrines de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa mostren diferents documents textuals i gràfics que repassen la història d’un dels edificis més emblemàtics de la ciutat. Actualment, el Casal Marià serveix de residència sacerdotal, escola de catequesi i sala d’actes. L’exposició e spodrà veure fins el 29 de març.