Els alumnes batxillerat artísitic de l’Escola d’Art D’Olot presenten una exposició distòpica que es pot veure a l’Arxiu

Els alumnes del centre pretenen visualitzar com seria la Vall d’en Bas, d’aquí 50 anys, després d’un accident naval que destrueix la ciutat

per Francesc Fernández

Cultura

L’escola d’Art d’Olot ha creat una exposició distòpica relacionada amb un accident naval que fa emigrar a la població a la Vall d’en Bas
L’escola d’Art d’Olot ha creat una exposició distòpica relacionada amb un accident naval que fa emigrar a la població a la Vall d’en Bas

Com seria la Vall d’en Bas amb més de 40.000 habitants? Això és el que pretén explicar l’exposició que han preparat els alumnes de Comunicació Audiovisual de l’Escola d’Art a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. A través d’aquesta exposició, es reflecteix un món en què Olot pateix un accident naval. Utilitzant la imaginació i, amb situacions mitjanament realistes, els alumnes tracen un eix cronològic on es veu la migració de la gent de la capital cap a La Vall d’en Bas.

Arnau Bosch, un dels estudiants que han participat en el projecte, parla sobre com s’ha anat desenvolupant tot el treball fins el moment de portar-lo de cara al públic:

“Els professors ens van introduir una idea que era agafar informació de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa i agafar informació personal per la història amb l’objectiu d’intentar fer-la verídica. Ens van introduir uns mapes d’Olot el qual ens demostraven el creixement de la ciutat. A partir d’aquí, van analitzar quan creixia la ciutat cada any i de quina manera. Això ho vam utilitzar per a la nostra història. Abans de crear la nostra història, vam treure unes hipòtesis sobre per què la societat decreixia.”

Martí Pellicer, professor de l’Escola d’Art, parla sobre com va sorgir la idea que han dut a terme els alumnes:

“Ara mateix, no recordo ben bé el moment inicial que vam tenir aquesta idea. Sonava molt bé “Olot 2050: tot això eren cases” fa referència a la frase típica de “tot això eren camps”. Aquesta frase tant popular i col·loquial no deixa de reflectir el moment que sembla natural en les evolucions urbanístiques.”

Un dels objectius del projecte ha estat el fer pensar als alumnes sobre una idea per desenvolupar-la amb coherència. Fàtima Rodríguez, professora del centre, en parla:

“Totes les matèries que envolten el món de l’art tant obligatòriament com implícitament hi ha una obligació a la reflexió, crítica i al no donar per suposat res i anar una mica més enllà del que és la tècnica final. És un vocabulari que ens ajuda a arribar a materialitzar un missatge.”

L’exposició es pot visualitzar fins el 26 de juliol.